Píndoles Blaves

Amb fresques pinzellades d’humor i una sinceritat gens autocomplaent, Frederik Peeters s’endinsa en una història que, amb aparent senzillesa i una lucidesa desarmant, aborda temes tan universals com l’amor o la mort. Dotat d’una soltesa gràfica i una capacitat narrativa impecables, l’autor suís parla de la seva història amb la Cati, del VIH que condicionarà la seva relació i de totes aquelles emocions contradictòries que tant ell com ells, hauran de superar: compassió, pietat, llàstima, sentiment de culpa o amor pur i inalterable?

Més fresc i positiu que fosc i fatalista, ofereix sense cap mena de sensacionalisme o victimisme fàcil la possibilitat d’un acostament al dia a dia de la malaltia, alhora que sorprèn la maduresa d’un creador amb 27 anys a l’hora de gestar-la el 2001.

Frederik Peeters va dibuixar vuit pàgines noves de còmic que aporten llum sobre la situació dels protagonistes de Píndoles blaves, tretze anys després de la realització de l’obra, les quals s’inclouen en aquesta edició juntament amb un post scriptum de dues pàgines que mai s’havien publicat anteriorment en una edició en paper. Tot un clàssic del qual ja s’han venut a Espanya més de 20.000 còpies, i que 20 anys després, Frederik Peeters, ha donat continuïtat amb la seva obra Oleg (Astiberri, 2021).

Píndoles blaves va rebre el premi Rodolphe Töpffer de la vila de Ginebra l’any 2001. Va ser nominat al premi Alph’Art al millor àlbum del saló del Còmic d’Angulema el 2002 i a la millor obra estrangera en el Saló del Còmic de Barcelona l’any 2005.

“Píndoles blaves s’erigeix com una autèntica eclosió de talent, com un abans i un després irreversible a la vida del autor que, des d’aleshores, no ha deixat de donar-nos alegries.”

“Estic entusiasmada amb Píndoles blaves de Frederik Peeters. Per a mi ha estat una sorpresa emocional”.

“Poques vegades el còmic ofereix una obra tan perfilada, tan densa i intensa. Importa poc quina sigui la proporció entre allò real i allò inventat. Tota l’obra, des del primer traç fins a l’última paraula, despulla la veritat, aquella veritat d’unes vides que no es poden permetre el descuit ni la deixadesa, però que precisament, per això mateix són intenses i mereixen ser viscudes, i ser llegides”.